LABERINTOS Y ESPIRALES

El laberinto atrapa al espectador en una espiral creativa y al mismo tiempo meditativa, reforzada por la presencia de este símbolo tallado en madera. La relación entre el laberinto y la espiral está presente a lo largo de la historia de la humanidad y a menudo en el contexto del jardín como escenario de un recorrido físico-espiritual, ya que la espiral simboliza la renovación de la vida, la fertilidad vegetal y orgánica, un ciclo sin principio ni final que gira hasta el infinito. La espiral nos remite al mismo tiempo a la duda del hombre y las preguntas sin respuesta, de aquí su carácter meditativo. Durante su danza circular, los “derviches” islámicos imitan el movimiento de rotación de los planetas y giran sobre sí mismos hasta que entran en un estado que les permite potenciar su conocimiento y percibir las manifestaciones divinas.

La innovación técnica de Pili Polo por medio de la talla automática crea una estructura orgánica que resalta el material elegido. Para el artista, el tablero marino representa los estratos de una realidad metafísica y telúrica. Pili Polo nos invita una vez más a conectar con nuestros recuerdos y sensaciones grabadas en el subconsciente colectivo formulado por Jung, uno de los pilares del psicoanálisis del arte. ¿Qué parte de nosotros mismos hemos creado y qué parte hemos heredado de nuestros antepasados y repetimos sin parar?

LABERINTS I ESPIRALS

El laberint atrapa l'espectador en una espiral creativa i al mateix temps meditativa, reforçada per la presència d’aquest símbol tallat en fusta. La relació entre el laberint i l’espiral està present al llarg de la història de la humanitat i sovint en el context del jardí com escenari d’un recorregut físic-espiritual, ja que l’espiral simbolitza la renovació de la vida, la fertilitat vegetal i orgànica, un cicle sense principi ni final que gira fins a l’infinit. L’espiral ens remet alhora al dubte de l’home i les preguntes sense resposta, d’aquí el seu caràcter meditatiu. Durant la seva dansa circular, els “derviches” islàmics imiten el moviment de rotació dels planetes i giren sobre ells mateixos fins que entren en un estat que els permet potenciar el seu coneixement i percebre les manifestacions divines.

La innovació tècnica de Pili Polo per mitjà de la talla automàtica crea una estructura orgànica que ressalta el material elegit. Per a l’artista, el tauló marí representa els estrats d’una realitat metafísica i tel·lúrica. Pili Polo ens convida una vegada més a connectar amb els nostres records i sensacions gravades en el subconscient col·lectiu formulat per Jung, un dels pilars del psicoanàlisi de l’art. Quina part de nosaltres mateixos hem creat i quina hem heretat dels nostres avantpassats i repetim sense parar?

(texto de Isabel Maria Palou Amer para la exposición “Pintura i Escultura de Pili Polo”, Cafeteria Sa Caseta de Santa Margalida, noviembre 2008)

EL ARTE DE LAS AMAPOLAS POR PILI POLO

“Opium” es el título del espectacular trabajo del artista zaragozano PILI POLO. Este autor elije las amapolas como inspiración para su nueva exposición, que podemos ver en la cafetería Sa Caseta en el pueblo de Santa Margalida, Mallorca. ¿Pero, por qué el artista decide presentar su nuevo trabajo en esta localidad perdida en el norte de la isla? Quizá deberíamos tratar de saber más de cerca de este recóndito lugar para comprender el porqué de esta selección.

De acuerdo con las palabras del historiador local, éste fue el enclave elegido por la realeza, la aristocracia, los políticos y altos mandos para “desaparecer” a los ojos del mundo y tomar tranquilamente en los bares importantes decisiones que cambiasen la historia. Algunas de estas figuras también se divertían en glamurosas fiestas celebradas en Sa Capella, una espectacular villa de estilo italiano hoy transformada por su joven propietaria en un hotel de agroturismo. Pili Polo ha seguido de alguna manera la misma dirección eligiendo “la Vila”, como llaman los autóctonos a esta localidad, para crear su nueva exposición, que nos recuerda la reciente celebración del día de la Memoria en Gran Bretaña, el “Remembrance Day”, pero, ¿cuál es el símbolo de este día tan especial? Ciertamente, las amapolas.

El artista ha organizado esta exposición que gira entorno a la pieza central llamada “Opium, una caja de luz de 4 metros de largo que cuelga del muro, cientos de pétalos de amapolas recolectados en los campos mallorquines durante la primavera. La obra emana luz desde su interior creando un enigmático efecto gracias a la transparencia del soporte plástico unido al tono de la frágil materia simbólica.

En la antigua mitología grecolatina, las amapolas eran el símbolo de Ceres o Démeter, la diosa de los campos y la agricultura, la cual era coronada con estas flores rojas. Las amapolas son también el símbolo del sueño, por sus cualidades hipnóticas; y también de la muerte, por su asociación al color de la sangre.

Durante la primera década del siglo XX, el joven oficial de infantería George Howson, decidió ayudar a los soldados britànicos mutilados en la Primera Guerra Mundial creando una fábrica de amapolas artificiales para así proporcionarles un trabajo digno, inspirándose en el poema “In Flanders Fields”, escrito por el coronel John McGrae.

Las amapolas son una de las pocas flores que crecen en el campo de batalla, que aparece completamente cubierto de rojo durante el período de floración. Este intenso color es la metáfora de la sangre derramada en el campo por los soldados caídos. Posteriormente a la iniciativa de Howson, las amapolas se convirtieron en un importante símbolo para los británicos, por medio del cual recuerdan a los muertos y heridos durante la Primera Guerra Mundial y en las guerras sucesivas.

Por otro lado, las amapolas ocupan un lugar especial en la historia del arte. En uno de los cuadros más famosos de Monet, una joven señora desciende por un campo teñido de rojo amapola mientras protege su cabeza del sol con una sombrilla. En “El Mago de Oz”, los efectos mágicos de un campo de amapolas hacen caer en un sueño eterno a aquellos que lo atraviesan. La artista norteamericana Georgia O’Keefe pintó estas magníficas flores en grandes formatos durante sus últimos años de vida. El expresionista alemán Emil Nolde también las introduce como tema central de su creación en una de sus delicadas acuarelas. Sin duda, la belleza y el color rojo intenso, junto con las cualidades hipnóticas de las amapolas las han convertido en uno de los iconos universales del arte, utilizado por los dadaístas y surrealistas, que se servían de los sueños como inspiración para sus increíbles trabajos. En este límite encontramos al grupo francés de filósofos, poetas y escritores llamado “Le Grand Jeu”, quienes usaban entre otras drogas el opio, de la familia de las amapolas, para que intensificase la búsqueda de los límites entre la muerte y la vida.

“Opium” és el títol de l’espectacular treball de l’artista de Saragossa PILI POLO. Aquest autor tria les roselles com inspiració per a la seva nova exposició, la qual podem veure a la cafeteria Sa Caseta al poble de Santa Margalida, Mallorca. Però, per què l’artista decideix presentar el seu nou treball en aquesta localitat perduda al nord de l’illa? Tal vegada hauríem de tractar de conèixer més de prop aquest recòndit lloc per comprendre aquesta selecció.

D’acord amb les paraules de l’historiador local, aquest fou l’enclau triat per la reialesa, l’aristocràcia, els polítics i els alts càrrecs per “desaparèixer” als ulls del món i prendre tranquil·lament als bars importants decisions que canviassin la història. Algunes d’aquestes figures també es divertien en glamuroses festes celebrades a Sa Capella, una espectacular villa d’estil italià avui transformada per la seva jove propietària en un hotel d’agroturisme. Pili Polo ha seguit d’alguna manera la mateixa direcció i ha triat “la Vila”, com els autòctons anomenen aquesta localitat, per crear la seva nova exposició, la qual ens recorda la recent celebració del dia de la Memòria a Gran Bretanya, el “Remembrance Day”, però, quin és el símbol d’aquest dia tan especial? Certament, les roselles.

L’artista ha organitzat aquesta exposició que gira entorn de la peça central anomenada “Opium, una caixa de llum de 4 metres de llarg que penja del mur, centenars de pètals de roselles recol·lectats en els camps mallorquins durant la primavera. L’obra emana llum des del seu interior i crea un enigmàtic efecte gràcies a la transparència del suport plàstic unit al to de la fràgil matèria simbòlica.

A l’antiga mitologia grecollatina, les roselles eren el símbol de Ceres o Dèmeter, la deesa dels camps i l’agricultura, la qual era coronada amb aquestes flors vermelles. Les roselles són també el símbol del son, per les seves qualitats hipnòtiques; i també de la mort, per la seva associació al color de la sang.

Durant la primera dècada del segle XX, el jove oficial d’infanteria George Howson, decidí ajudar els soldats britànics mutilats a la Primera Guerra Mundial i creà una fàbrica de roselles artificials per així proporcionar-los un treball digne, tot inspirant-se en el poema “In Flanders Fields”, escrit pel coronel John McGrae.

Les roselles són una de les poques flors que creixen en el camp de batalla, el qual apareix completament cobert de vermell durant el període de floració. Aquest intens color és la metàfora de la sang vessada en el camp pels soldats caiguts. Posteriorment a la iniciativa de Howson, les roselles es convertiren en un important símbol per als britànics, per mitjà del qual recorden els morts i ferits durant la Primera Guerra Mundial i en les guerres successives.

Per altra banda, les roselles ocupen un lloc especial a la història de l’art. En un dels quadres més famosos de Monet, una jove senyora descendeix per un camp tenyit de vermell mentre protegeix el seu cap del sol amb un parasol. A “El Màgic d’Oz”, els efectes màgics d’un camp de roselles fan caure en un somni etern aquells que el travessen. L’artista nord-americana Georgia O’Keefe pintà aquestes magnífiques flors en grans formats durant els seus darrers anys de vida. L’expressionista alemany Emil Nolde també les introdueix com tema central de la seva creació en una de les seves delicades aquarel·les. Sense cap dubte, la bellesa i el color roig intens, junt amb les qualitats hipnòtiques de les roselles les han convertides en una de les icones universals de l’art, utilitzada pels dadaïstes i surrealistes, els quals es servien dels somnis com inspiració per als seus increïbles treballs. En aquest límit trobam el grup francès de filòsofs, poetes i escriptors anomenat “Le Grand Jeu”, els quals utilitzaven entre d’altres drogues l’opi, de la família de les roselles, perquè intensificàs la recerca dels límits entre la mort i la vida.

 THE ART OF POPPIES BY PILI POLO

“Opium” is title of the spectacular work by artist from Zaragoza PILI POLO. This author chose poppies as the main inspiration of his new show, which can be seen at the Cafeteria Sa Caseta in the town of Santa Margalida, Mallorca. But why did this artist decide to present his new works in a lost village in the north of the island? Perhaps we should try to know some more about this humble Majorcan place to understand his choice.

According to the words of the local historian, this was the place chosen by royalty, aristocracy, politicians and militar leaders to “disappear” from the world sight and make their important decisions in its quite bars. Some of them also enjoyed the glamorous parties celebrated in Sa Capella, a spectacular Italian Villa on the top of the hill rented at the beginning of the 20th Century by a most famous Count, and now transformed by its young owner in a wonderful agroturism hotel. Pili Polo has somehow followed the same line and has chosen “La Vila”, as the village is known amongst the locals, to create and show his last exhibition, which reminds to the very recent celebration of the Remembrance Day. And which is the symbol of this special date? Certainly, poppies!

The artist has organised the show around his best work “Opium”, a 4 metres long lightbox hanging on the wall with hundreds of poppy petals collected in the Majorcan fields during last Spring. The box is lit from behind creating a beautiful and enigmatic effect thanks to the transparency of the plastic support.

In Ancient Greco-Latin Mythology, poppies were the symbol of Ceres or Demeter, the Goddess of Fields and Agriculture, who was often crowned with these red flowers. Poppies are also the symbol of sleep, due to their hypnotic qualities; and of dead, in reference to their red colour, which remembers that of blood.

During the first decades of the 20th Century, young infantry officer, Major George Howson, decided to help the British disabled soldiers by creating a poppy making factory to provide them with a dignifying job. He was inspired by the poem “In Flanders Fields”, written by Colonel John McGrae. Poppies are one of the only flowers that grow in battle fields, which are completely covered in red during the blossoming period. The intense red colour is both given by the flowers and flowers and the blood of soldiers, who lay underground in the field. After Howson’s initiative, poppies became a very important symbol for British, as they remember the dead and injured soldiers in the I World War and other wars.

On the other hand, poppies have a special place along History of Art. In one of the most celebrated paintings by Monet, a young lady is walking down a red field while protecting her head from the sun with her umbrella. In “The Wonderful Wizard of Oz” the magical fields of poppies caused those who passed through them to sleep forever. American artist Georgia O’Keefe depicted these beautiful flowers in full size during her last years. German expressionist Emil Nolde also introduced them as the central subject in one of his delicate watercolours. Undoubtely, the beauty and the red colour, together with its hypnotical qualities make of poppies a favourite icon in universal art, even for Dadaism and Surrealism, which used the sleep and the dreams as an inspiration for their amazing works. The members of the French extreme group of philosophers and writters known as “Le Grand Jeu” used the opium taken from poppies as a drug to intensify their research of the limits between death and life.

"PILIMONIS": ELS DIMONIS DE PILI POLO

Coincidint amb la festivitat de Sant Antoni, on els dimonis són protagonistes indiscutibles, Pili Polo ens presenta una sèrie d’obres que intenten aprofundir en la misteriosa obscuritat humana, una particular visió del tema mitjançant la representació de diferents tipus de diables de cultures de tot el món d’èpoques passades i presents, éssers i monstres de diversa significació i simbologia. A través de la talla de les diferents capes de fusta que conformen el suport, investiga en la obscuritat del subconscient col·lectiu junguià per mostrar-nos els nostres temors més ancenstrals i els desitjos més inconfessables. Davant les seves pintures i escultures, l’espectador es troba en realitat cara a cara amb el seu món interior, els seus "diables". Capa rera capa, anam investigant, experimentant, observant, ens desprenem de tot allò que la societat ens ha transmès, a través de l’educació, la religió i les lleis. Fins que tan sols queda allò realment nostre, la meravellosa imperfecció amagada, camuflada i oblidada fins i tot per nosaltres mateixos.

El rebuig i la fascinació per la figura del diable van de la mà, ja que ell és l’àngel caigut, expulsat del Cel per la seva sobèrbia. Es tracta, en el fons, d’un símbol de la rebel·lia contra l’ordre establert i del plaer de jugar amb allò prohibit i allò desconegut. Tal vegada aquesta és una de les raons per les quals, des de 1984, Mallorca ha vist resorgir i créixer els grups o colles de dimonis. La seva presència en la majoria de festes populars serveix de catarsi social, ja que fan tot allò políticament incorrecte: insultar els polítics, palpar les dones,  espantar els nins, sense que ningú no els ho pugui recriminar. És una manera de deixar sortir la nostra part més primitiva, més salvatge, la nostra animalitat, tan mal vista per la societat i sovint perillosa per a la convivència dins de la comunitat. La mescla de foc i fum, coets, màscares i caparrots i la indiscutible presència de la Bèstia de cada colla, creen una atmosfera de misteri i de ritual que ens transporten a temps remots en els quals els diables s’identificaven amb genis pagans i tel·lúrics que representaven les forces més primitives de la natura. Qui no s’ha sentit excitat o embriagat durant els correfocs i les dimoniades que recorren avui els nostres pobles?

"PILIMONIS": LOS DEMONIOS DE PILI POLO

Coincidiendo con la festividad de Sant Antoni, donde los dimonis son protagonistas indiscutibles, Pili Polo nos presenta una serie de obras que intentan profundizar en la misteriosa oscuridad humana, una particular visión del tema mediante la representación de diferentes tipos de diablos de culturas de todo el mundo de épocas pasadas y presentes, seres y monstruos de diversa significación y simbología. A través de la talla de las diferentes capas de madera que conforman el soporte, investiga en la oscuridad del subconsciente colectivo junguiano para mostrarnos nuestros temores más ancenstrales y los deseos más inconfesables. Frente a sus pinturas y esculturas, el espectador se encuentra en realidad cara a cara con su mundo interior, sus "diablos". Capa tras capa, vamos investigando, experimentando, observando, nos desprendemos de todo aquello que la sociedad nos ha transmitido, a través de la educación, la religión y las leyes. Hasta que sólo queda aquello realmente nuestro, la maravillosa imperfección escondida, camuflada y olvidada incluso por nosotros mismos.

El rechazo y la fascinación por la figura del diablo van de la mano, ya que es el ángel caído, expulsado del Cielo por su soberbia. Se trata, en el fondo, de un símbolo de la rebeldía contra el orden establecido y del placer de jugar con lo prohibido y lo desconocido. Tal vez ésta es una de las razones por las que, desde 1984, Mallorca ha visto resurgir y crecer los grupos o colles de dimonis. Su presencia en la mayoría de fiestas populares sirve de catarsis social, ya que hacen todo aquello políticamente incorrecto: insultar a los políticos, manosear a las mujeres,  asustar a los niños, sin que nadie les pueda recriminar. Es una manera de dejar salir nuestra parte más primitiva, más salvaje, nuestra animalidad, tan mal vista por la sociedad y a menudo peligrosa para la convivencia dentro de la comunidad. La mezcla de fuego y humo, cohetes, máscaras y cabezudos y la indiscutible presencia de la Bestia de cada colla, crean una atmósfera de misterio y de ritual que nos transportan a tiempos remotos en los que los diablos se identificaban con genios paganos y telúricos que representaban las fuerzas más primitivas de la naturaleza. ¿Quién no se ha sentido excitado o embriagado durante los correfocs y las dimoniades que recorren hoy nuestros pueblos?

PILIMONIS: DEVILS BY PILI POLO

Devils are very important characters in Saint Anthony's Eve. Spanish artist Pili Polo presents a series of artworks that dig deep in the misterious human darkness. He shows his particular vision through the depiction of different kinds of devils. These models are collected from old and present worlwide traditional cultures, monsters and criatures of diverse significance and symbology. Pili Polo investigates the dark collective subconscious defined by Jung, using a very special technique: carving the wooden support of his artworks. He shows us our oldest fears and our most unmencionable wills. We are standing face to face with our own “devils”. Carving deep in the surface we can investigate, experience, observe and leave behind all those beliefs learnt through education, religion and law. Until we are left alone with those which are only ours, with our hidden wonderful imperfection, disguised and forgotten even by ourselves.

Rejection and fascination for the devil go always together. He is the fallen angel, expeled from Heaven because of his arrogance. He is the symbol of rebelliousness against the established order and at the same time he shows us the pleasure of playing with the hidden and the forbidden. This is probably one of the resaons why, since 1984, Mallorca has reccuperated and increased the number of colles or groups of devils in every town. Their appearance in most of popular celebrations is a social catharsis, for they do all those things considered politically incorrect: they insult politians, touch ladies and frighten children. And nobody can reproach them...

This is a good way of releasing our most primitive and wild side, condemned by our society and considered as kind of dangerous for the life together within the community. The mixture of fire, smoke, fireworks, masks and the presence of the Beast, which shows the personality of each group of devils; they all create a misterious atmosphere,. This ritual brings us back to ancient times in which devils were identified with pagan and telluric genies, which were the representation of the most primitive essence of nature.

Have you ever felt excited and drunk during the correfocs (street firework shows) and the dimoniades (encounters of devils) celebrated in most of Majorcan towns?

FUNDACIÓN PILI POLO

La Fundación Pili Polo es un proyecto que nace de una investigación sobre el juego y el ego del artista.

Está compuesta por diferentes miembros que desarrollan y presentan productos artísticos, con líneas y estilos artísticos diversos. Está representada por personas físicas con intereses comunes, reunidas bajo el mismo nombre.

La Fundación Pili Polo representa una marca y, como tal, una máscara que protege al artista de sus fases de creación polifacéticas, con productos más o menos acertados realizados bajo el mismo sello. Este proyecto está pensado para todo tipo de público, el cual completa la obra con sus diversos gustos.

Presenta diferentes líneas y discursos, tantas como experiencias estéticas sea capaces de producir. El “producto artístico” está reconocido por el propio ámbito y nace con la garantía y un certificado, que le da valor a la mercancía.

Como objeto artístico, el “producto Pili Polo” cuenta con un servicio técnico conceptual, ofrecido por la propia fundación, así como un texto convenientemente elaborado por nuestros abogados que le ofrece la garantía necesaria. Nuestro personal cualificado responderá a sus inquietudes artísticas sobre nuestros productos.

Este marco es muy importante para que los productos Pili Polo consigan su consagración como imágenes y objetos mágicos, si entendemos como mágico aquel objeto en el que se han proyectado ciertos sentimientos y cualidades, una historia y un pasado comunes. Un juego donde unas determinadas reglas son comprendidas y crean un nuevo ámbito, que hacen del objeto artístico Pili Polo algo más que un objeto.

En su propia contradicción nace la Fundación Pili Polo con su máscara y su juego creativo, con sus continuidades y discontinuidades en su difusión mediática y la metaironía del deseo  de vivir del arte sin ser reconocido.

Los miembros de la Fundación Pili Polo son convocados para crear con este criterio lúdico y, como decía Joseph Beuys: Pili Polo, “un artista y, toda la vanidad que conlleva”. La Fundación Pili Polo propone un nombre, muchos artistas anónimos.

La principal característica que desvirtúa el juego del artista es el sentimiento de
competición, la comparación como la metáfora inherente en la cultura del mundo.

FUNDACIÓ PILI POLO

La Fundació Pili Polo és un projecte que neix d’una investigació sobre el joc i l’ego de l’artista.

Està formada per diferents membres que desenvolupen i presenten productes artístics, amb línies i estils artístics diversos. Està representada per persones físiques amb interessos comuns, reunits baix del mateix nom.

La Fundació Pili Polo representa una marca i, com a tal, una màscara que protegeix l’artista de les seves fases de creació polifacètiques, amb productes més o menys encertats realitzats baix del mateix segell. Aquest projecte està pensat per a tot tipus de públic, el qual completa l’obra amb els seus gusts diversos.

Presenta diferents línies i discursos, tantes com experiències estètiques sigui capaç de produir. El “producte artístic” està reconegut pel propi àmbit i neix amb la garantia i un certificat, el qual li dóna valor a la mercaderia.

Com objecte artístic, el “producte Pili Polo” compta amb un servei tècnic conceptual, oferit per la pròpia fundació, així com un text convenientement elaborat pels nostres advocats, el qual li ofereix la garantia necessària. El nostre personal qualificat respondrà les seves inquietuds artístiques sobre els nostres productes.

Aquest marc és molt important perquè els productes Pili Polo aconsegueixin la seva consagració com imatges i objectes màgics, si entenem com màgic aquell objecte en el qual s’han projectat certs sentiments i qualitats, una història i un passat comuns. Un joc on unes regles determinades són enteses i creen un nou àmbit, els quals fan de l’objecte artístic Pili Polo quelcom més que un objecte.

En la seva pròpia contradicció neix la Fundació Pili Polo amb la seva màscara i el seu joc creatiu, amb les seves continuitats i discontinuitats en la seva difusió mediàtica i la metaironia del desig  de viure de l’art sense ser reconegut.

Els membres de la Fundació Pili Polo són convocats per crear amb aquest criteri lúdic i, com deia Joseph Beuys: Pili Polo, “un artista i, tota la vanitat que implica”. La Fundació Pili Polo proposa un nom, molts artistes anònims.

La principal característica que desvirtua el joc de l’artista és el sentiment de
competició, la comparació com la metàfora inherent en la cultura del món.

PILI POLO FOUNDATION

The Pili Polo Foundation is a project born of the research about the game and the artist’s ego.

It is integrated by different members who develope and present art products, with diverse lines and styles. It is represented by physical persons with common interests associated under the same name.

The Pili Polo Foundation represents a comercial trade and so that a mask which protects the artist against their poliphacetic fases of the creative process. It introduces different kind of products under the same logo. This is a project for any kind of public, who at the same time completes the artworks with their own taste.

The Pili Polo Foundation presents different lines and concepts, as many as aesthetic experiences can be produced. The art product is recognised in its own field and is born with a certificate of guarantee, which gives value to the merchancy.

The art object “Pili Polo product” has a conceptual technical service offered by the foundation itself, aswell as a text conveniently ellaborated by our lawyers, who will give you the necessary  guarantee. Our qualified staff will answer to your art questions about our products.

This is a very important frame for the Pili Polo products to have a consagration both as image and magic objects; if we understand a “magic object” as that object to project certain wills, feelings and qualities, a common history and past. A game in which certain rules are understood and create a new field, which makes the Pili Polo object becoming something more than a simple object.

In its own contradiction, the Pili Polo Foundation is born with its mask and its creative game, with its continuities and discontinuities in its media promotion and the irony of living on the art and remaining unknown.

The members of the Pili Polo Foundation are called to create, according to this ludic criteria. As Joseph Beuys said: Pili Polo, “an artist, with all their vanity”. The Foundation proposes a name, many anonimous artists.

The main characteristic which disvirtues the artist’s game is the competition feeling, the comparison as the metaphore within the world culture.