(texto de Isabel Maria Palou Amer para la exposición “Pintura i Escultura de Pili Polo”, Cafeteria Sa Caseta de Santa Margalida, noviembre 2008)

EL ARTE DE LAS AMAPOLAS POR PILI POLO

“Opium” es el título del espectacular trabajo del artista zaragozano PILI POLO. Este autor elije las amapolas como inspiración para su nueva exposición, que podemos ver en la cafetería Sa Caseta en el pueblo de Santa Margalida, Mallorca. ¿Pero, por qué el artista decide presentar su nuevo trabajo en esta localidad perdida en el norte de la isla? Quizá deberíamos tratar de saber más de cerca de este recóndito lugar para comprender el porqué de esta selección.

De acuerdo con las palabras del historiador local, éste fue el enclave elegido por la realeza, la aristocracia, los políticos y altos mandos para “desaparecer” a los ojos del mundo y tomar tranquilamente en los bares importantes decisiones que cambiasen la historia. Algunas de estas figuras también se divertían en glamurosas fiestas celebradas en Sa Capella, una espectacular villa de estilo italiano hoy transformada por su joven propietaria en un hotel de agroturismo. Pili Polo ha seguido de alguna manera la misma dirección eligiendo “la Vila”, como llaman los autóctonos a esta localidad, para crear su nueva exposición, que nos recuerda la reciente celebración del día de la Memoria en Gran Bretaña, el “Remembrance Day”, pero, ¿cuál es el símbolo de este día tan especial? Ciertamente, las amapolas.

El artista ha organizado esta exposición que gira entorno a la pieza central llamada “Opium, una caja de luz de 4 metros de largo que cuelga del muro, cientos de pétalos de amapolas recolectados en los campos mallorquines durante la primavera. La obra emana luz desde su interior creando un enigmático efecto gracias a la transparencia del soporte plástico unido al tono de la frágil materia simbólica.

En la antigua mitología grecolatina, las amapolas eran el símbolo de Ceres o Démeter, la diosa de los campos y la agricultura, la cual era coronada con estas flores rojas. Las amapolas son también el símbolo del sueño, por sus cualidades hipnóticas; y también de la muerte, por su asociación al color de la sangre.

Durante la primera década del siglo XX, el joven oficial de infantería George Howson, decidió ayudar a los soldados britànicos mutilados en la Primera Guerra Mundial creando una fábrica de amapolas artificiales para así proporcionarles un trabajo digno, inspirándose en el poema “In Flanders Fields”, escrito por el coronel John McGrae.

Las amapolas son una de las pocas flores que crecen en el campo de batalla, que aparece completamente cubierto de rojo durante el período de floración. Este intenso color es la metáfora de la sangre derramada en el campo por los soldados caídos. Posteriormente a la iniciativa de Howson, las amapolas se convirtieron en un importante símbolo para los británicos, por medio del cual recuerdan a los muertos y heridos durante la Primera Guerra Mundial y en las guerras sucesivas.

Por otro lado, las amapolas ocupan un lugar especial en la historia del arte. En uno de los cuadros más famosos de Monet, una joven señora desciende por un campo teñido de rojo amapola mientras protege su cabeza del sol con una sombrilla. En “El Mago de Oz”, los efectos mágicos de un campo de amapolas hacen caer en un sueño eterno a aquellos que lo atraviesan. La artista norteamericana Georgia O’Keefe pintó estas magníficas flores en grandes formatos durante sus últimos años de vida. El expresionista alemán Emil Nolde también las introduce como tema central de su creación en una de sus delicadas acuarelas. Sin duda, la belleza y el color rojo intenso, junto con las cualidades hipnóticas de las amapolas las han convertido en uno de los iconos universales del arte, utilizado por los dadaístas y surrealistas, que se servían de los sueños como inspiración para sus increíbles trabajos. En este límite encontramos al grupo francés de filósofos, poetas y escritores llamado “Le Grand Jeu”, quienes usaban entre otras drogas el opio, de la familia de las amapolas, para que intensificase la búsqueda de los límites entre la muerte y la vida.

“Opium” és el títol de l’espectacular treball de l’artista de Saragossa PILI POLO. Aquest autor tria les roselles com inspiració per a la seva nova exposició, la qual podem veure a la cafeteria Sa Caseta al poble de Santa Margalida, Mallorca. Però, per què l’artista decideix presentar el seu nou treball en aquesta localitat perduda al nord de l’illa? Tal vegada hauríem de tractar de conèixer més de prop aquest recòndit lloc per comprendre aquesta selecció.

D’acord amb les paraules de l’historiador local, aquest fou l’enclau triat per la reialesa, l’aristocràcia, els polítics i els alts càrrecs per “desaparèixer” als ulls del món i prendre tranquil·lament als bars importants decisions que canviassin la història. Algunes d’aquestes figures també es divertien en glamuroses festes celebrades a Sa Capella, una espectacular villa d’estil italià avui transformada per la seva jove propietària en un hotel d’agroturisme. Pili Polo ha seguit d’alguna manera la mateixa direcció i ha triat “la Vila”, com els autòctons anomenen aquesta localitat, per crear la seva nova exposició, la qual ens recorda la recent celebració del dia de la Memòria a Gran Bretanya, el “Remembrance Day”, però, quin és el símbol d’aquest dia tan especial? Certament, les roselles.

L’artista ha organitzat aquesta exposició que gira entorn de la peça central anomenada “Opium, una caixa de llum de 4 metres de llarg que penja del mur, centenars de pètals de roselles recol·lectats en els camps mallorquins durant la primavera. L’obra emana llum des del seu interior i crea un enigmàtic efecte gràcies a la transparència del suport plàstic unit al to de la fràgil matèria simbòlica.

A l’antiga mitologia grecollatina, les roselles eren el símbol de Ceres o Dèmeter, la deesa dels camps i l’agricultura, la qual era coronada amb aquestes flors vermelles. Les roselles són també el símbol del son, per les seves qualitats hipnòtiques; i també de la mort, per la seva associació al color de la sang.

Durant la primera dècada del segle XX, el jove oficial d’infanteria George Howson, decidí ajudar els soldats britànics mutilats a la Primera Guerra Mundial i creà una fàbrica de roselles artificials per així proporcionar-los un treball digne, tot inspirant-se en el poema “In Flanders Fields”, escrit pel coronel John McGrae.

Les roselles són una de les poques flors que creixen en el camp de batalla, el qual apareix completament cobert de vermell durant el període de floració. Aquest intens color és la metàfora de la sang vessada en el camp pels soldats caiguts. Posteriorment a la iniciativa de Howson, les roselles es convertiren en un important símbol per als britànics, per mitjà del qual recorden els morts i ferits durant la Primera Guerra Mundial i en les guerres successives.

Per altra banda, les roselles ocupen un lloc especial a la història de l’art. En un dels quadres més famosos de Monet, una jove senyora descendeix per un camp tenyit de vermell mentre protegeix el seu cap del sol amb un parasol. A “El Màgic d’Oz”, els efectes màgics d’un camp de roselles fan caure en un somni etern aquells que el travessen. L’artista nord-americana Georgia O’Keefe pintà aquestes magnífiques flors en grans formats durant els seus darrers anys de vida. L’expressionista alemany Emil Nolde també les introdueix com tema central de la seva creació en una de les seves delicades aquarel·les. Sense cap dubte, la bellesa i el color roig intens, junt amb les qualitats hipnòtiques de les roselles les han convertides en una de les icones universals de l’art, utilitzada pels dadaïstes i surrealistes, els quals es servien dels somnis com inspiració per als seus increïbles treballs. En aquest límit trobam el grup francès de filòsofs, poetes i escriptors anomenat “Le Grand Jeu”, els quals utilitzaven entre d’altres drogues l’opi, de la família de les roselles, perquè intensificàs la recerca dels límits entre la mort i la vida.

 THE ART OF POPPIES BY PILI POLO

“Opium” is title of the spectacular work by artist from Zaragoza PILI POLO. This author chose poppies as the main inspiration of his new show, which can be seen at the Cafeteria Sa Caseta in the town of Santa Margalida, Mallorca. But why did this artist decide to present his new works in a lost village in the north of the island? Perhaps we should try to know some more about this humble Majorcan place to understand his choice.

According to the words of the local historian, this was the place chosen by royalty, aristocracy, politicians and militar leaders to “disappear” from the world sight and make their important decisions in its quite bars. Some of them also enjoyed the glamorous parties celebrated in Sa Capella, a spectacular Italian Villa on the top of the hill rented at the beginning of the 20th Century by a most famous Count, and now transformed by its young owner in a wonderful agroturism hotel. Pili Polo has somehow followed the same line and has chosen “La Vila”, as the village is known amongst the locals, to create and show his last exhibition, which reminds to the very recent celebration of the Remembrance Day. And which is the symbol of this special date? Certainly, poppies!

The artist has organised the show around his best work “Opium”, a 4 metres long lightbox hanging on the wall with hundreds of poppy petals collected in the Majorcan fields during last Spring. The box is lit from behind creating a beautiful and enigmatic effect thanks to the transparency of the plastic support.

In Ancient Greco-Latin Mythology, poppies were the symbol of Ceres or Demeter, the Goddess of Fields and Agriculture, who was often crowned with these red flowers. Poppies are also the symbol of sleep, due to their hypnotic qualities; and of dead, in reference to their red colour, which remembers that of blood.

During the first decades of the 20th Century, young infantry officer, Major George Howson, decided to help the British disabled soldiers by creating a poppy making factory to provide them with a dignifying job. He was inspired by the poem “In Flanders Fields”, written by Colonel John McGrae. Poppies are one of the only flowers that grow in battle fields, which are completely covered in red during the blossoming period. The intense red colour is both given by the flowers and flowers and the blood of soldiers, who lay underground in the field. After Howson’s initiative, poppies became a very important symbol for British, as they remember the dead and injured soldiers in the I World War and other wars.

On the other hand, poppies have a special place along History of Art. In one of the most celebrated paintings by Monet, a young lady is walking down a red field while protecting her head from the sun with her umbrella. In “The Wonderful Wizard of Oz” the magical fields of poppies caused those who passed through them to sleep forever. American artist Georgia O’Keefe depicted these beautiful flowers in full size during her last years. German expressionist Emil Nolde also introduced them as the central subject in one of his delicate watercolours. Undoubtely, the beauty and the red colour, together with its hypnotical qualities make of poppies a favourite icon in universal art, even for Dadaism and Surrealism, which used the sleep and the dreams as an inspiration for their amazing works. The members of the French extreme group of philosophers and writters known as “Le Grand Jeu” used the opium taken from poppies as a drug to intensify their research of the limits between death and life.